1.     Un virus ens ha canviat la vida. De cop i volta, no circulen cotxes; les escoles i universitats tenen tancat; no podem sortir al carrer quan volem ni abraçar els éssers estimats. Ens podeu explicar com viviu aquesta situació?

Tan bé com puc: intent crear rutines de treball i oci, treball bastant, i recorr a les noves tecnologies per estar en contacte amb la família i les amistats.

2.     Creieu que aquesta aturada global us farà ser i viure d’una manera diferent? El feminisme fa anys que defensa situar al centre la vida i no el capital. Creieu que aquesta crisi pot ser una oportunitat per replantejar-nos el nostre model de societat?

Aquesta crisi ja ha posat radicalment en qüestió un determinat model de societat: ha posat de manifest que els serveis bàsics i essencials per a la comunitat (com la cura de la salut o de les persones grans) són i han de ser serveis públics i no negocis. I ha posat de manifest quines són les persones que veritablement s’encarreguen dels serveis essencials per a la vida (professionals de la salut, però també els qui fan tasques de cura o de neteja, els qui reposen el gènere o cobren en els supermercats, etc.).

Ara falta que quan tot això acabi no se'ns oblidi ràpidament i tornem a caure en els errors del passat. I, ja que hi som, que es reconegui com pertoca les persones que fan aquestes tasques (en valor social, en salaris, etc.).

3.     Des d’una perspectiva de gènere, com creieu que afecta la crisi sanitària, l’aturada econòmica o el confinament a les dones?

És una mica llarg d'explicar, però, en resum seria això:

En l’àmbit sanitari, encara no tenim prou informació per fer afirmacions. Serà necessari analitzar al detall les dades amb una miqueta de perspectiva per entendre les diferències en incidència, prevalença i mortalitat diferencial per gènere que ara s'intueixen. Ja s’han començat a fer algunes anàlisis, que apunten suggeriments molt interessants, però, com deia, encara és una mica aviat per treure’n conclusions.

La manera com l'aturada econòmica afectarà la societat en general i les dones en particular dependrà, en gran manera, de com torni a posar-se en marxa l'economia. És fonamental que, es prenguin les mesures que es prenguin, siguin formulades amb perspectiva de gènere, de manera que, d'una banda, continuem el camí d’eliminar les desigualtats a les quals les dones s'enfronten en el mercat laboral, i, d’una altra, s'intentin pal·liar els efectes específics que aquesta aturada hagi pogut tenir en elles. És a dir, és fonamental planificar mesures que no signifiquin fer ni una passa enrere i que permetin fer-ne cap endavant en la consecució de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits socials, i també en el mercat laboral.

Quant al confinament, jo assenyalaria dos aspectes especialment importants. Un té a veure amb la sobrecàrrega de treball que pot implicar el confinament per a moltes dones, que habitualment ja porten el pes del treball domèstic i de cures, i que, depenent de la situació a ca seva, pot ser que tinguin sobrecàrrega de feines (de cures, si hi ha persones malaltes o dependents; de compaginar teletreball, atendre les tasques escolars dels fills i tenir-ne cura, etc.). Un altre aspecte especialment delicat és la situació de les dones que, patint violència de gènere, han quedat confinades amb els agressors. S'han arbitrat diferents mesures per tractar d'arribar fins a elles i donar-los algun tipus de sortida, però, amb l'absoluta novetat de la situació, no podem tenir la seguretat que aquestes mesures realment funcionin o ni tan sols que arribin a totes les dones que les necessiten, i això és esfereïdor.

4.     Quin paper hauria de tenir la comunitat científica en moments com aquests? Considerau que comença una etapa nova per a la recerca?

En aquest àmbit, com en altres temes i circumstàncies, haurien de ser les persones expertes i especialment la comunitat científica els qui tinguessin un paper protagonista.

Pens que ara mateix hi ha un canvi en positiu i una part important de la societat ha girat la mirada precisament envers la comunitat científica a la recerca de respostes. Tenim a les mans saber oferir aquesta informació, i aquí la divulgació científica de qualitat té un paper fonamental, el qual, al meu entendre, està exercint bé.

La qüestió important és si això tindrà repercussions després de la situació de crisi, i si aquest interès es mantindrà en el temps.

5.     Què hauria de passar l’endemà que s’aixequi el confinament? Què us agradaria que passés?

Per resumir-ho molt sense repetir el que ja he dit, m'agradaria que aquesta crisi serveixi perquè aprenguem dels errors passats i que no tornem a cometre'ls.

6.     Pel que fa a classes i recerca, com ho combinau? Feu feina en qualque projecte ara?

En el meu cas, per les característiques de les assignatures que impartesc i el moment en què es troben les nostres recerques, l'adaptació a teletreballar al 100 per cent no és gaire difícil.

Ja fa temps que fèiem una part del treball en línia. A més, també ja fa temps que particip en algunes titulacions que s'imparteixen totalment en línia, i aquesta experiència prèvia m’és molt útil.

Quant a la recerca, ara mateix tenim una pròrroga per acabar un projecte de recerca sobre actituds envers la violència contra les dones. Tot el treball de camp ja està fet i l'objectiu bàsic d’aquesta pròrroga és acabar de publicar-ne els resultats, així que hi estam dedicades en cos i ànima. Amb l'ajuda de les TIC i el temps que tota la resta ens deixa disponible, avançam a poc a poc.

 

Data de publicació: Tue Apr 07 09:56:00 CEST 2020