1. Sou investigadora principal del Grup de Recerca Multidisciplinari d'Oncologia Translacional(GMOT) de l’IUNICS-IdISBa, en quin projecte treballau actualment? Heu aturat la investigació o heu pogut avançar en els projectes en què treballàveu abans del daltabaix del coronavirus?
Treballam en diferents projectes, tots relacionats amb el càncer. El problema és que, per poder desenvolupar-los, hem de prendre mostres humanes, per tant, hem hagut d’aturar el procés d’investigació amb humans. Ara mateix esperam que la situació als hospitals es normalitzi, ja que fins que no hi hagi unes bones condicions no podrem continuar.
Tot i així, tenim projectes relacionats amb el càncer de mama i de còlon que sí que podrem reprendre aviat perquè els podem fer amb cultius cel·lulars. En concret, investigam la relació entre la inflamació i el càncer de mama, la influència que té la inflamació en el desenvolupament d’aquest tipus de càncer. De la mateixa manera, provam els efectes de certs fitoestrògens sobre el creixement de les línies del càncer, com, per exemple, l’epicatequina, un compost derivat del cacau que té efectes similars als antioxidants.
2. Recentment heu dut a terme un projecte de col·laboració amb l’Hospital d’Inca per millorar els equipaments de protecció individuals del personal sanitari. Com va sorgir aquesta iniciativa i quina funció hi ha tingut el GMOT?
Aquesta iniciativa neix de l'Hospital Comarcal d’Inca. Els primers moments de la pandèmia existia una preocupació per la disponibilitat dels equips de protecció individuals (EPI). Per aquest motiu, el Dr. José Reyes de l'Hospital Comarcal d’Inca, membre del grup GMOT, va començar a cercar informació per millorar-los i es va posar en contacte amb mi per veure si era viable modificar les màscares quirúrgiques per millorar la seva capacitat de protecció. En aquell moment, vàrem començar a treballar conjuntament i vàrem dissenyar unes màscares tractades amb dissolució salina que permeten desactivar el virus. Després ens vàrem adonar que necessitàvem suport extern per fabricar-les.
La resposta la vàrem trobar gràcies al Servei de Comunicació de la UIB, que ens va donar a conèixer la iniciativa de les impressores 3D de la Universitat. Bàsicament, aquestes impressores ens permetien obtenir la tecnologia per poder fabricar les màscares tractades amb dissolució salina. Sent així, ens vàrem posar en contacte amb Tomeu Alorda i Yolanda Cid, del grup de recerca eHealth i Telemedicina Multidisciplinària mitjançant Sistemes Intel·ligents Ciberfísics de l’IdISBa, amb qui des de llavors hem treballat. Hem obtingut finançament per tirar endavant el projecte en la convocatòria de l’IdISBa de projectes de recerca sobre la COVID-19.
3. Pel que fa a la vostra investigació, des del 2005 us dedicau a l’estudi del càncer. Quina visió teniu respecte de la coexistència del càncer i la COVID-19, sobre les conseqüències que té per al tractament dels pacients de càncer, de la investigació biomèdica i la prevenció? Ambdós s’han convertit en problemes de salut pública de primer ordre…
Un dels problemes de la COVID-19 és que moltes persones han tingut por d’acostar-se als hospitals. A més, el triatge de càncer es pot haver endarrerit per mor d’aquesta pandèmia. Pel que fa a la investigació, consider que s’ha obert com un període de reflexió. Aquesta aturada és un bon moment per replantejar la nostra manera de fer investigació, de dissenyar-la d’una altra manera usant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a la medicina. La COVID-19 ens ha obligat a adaptar-nos, a mostrar-nos que hem de millorar les eines i dirigir-nos cap a una medicina electrònica (e-medicina) o salut electrònica (e-health). En tot cas, esper que aprenguem a viure amb la pandèmia i a recuperar part de les activitats que fèiem.
4. Fóreu la impulsora de l’Associació Universitat Solidària de les Illes Balears (USIB), una iniciativa que, en el context de la crisi de 2012, va ajudar els alumnes a poder accedir i continuar els estudis universitaris tot i les dificultats econòmiques, familiars i socials. Creieu que serà necessari tornar a activar-la?
Actualment ja no en som la presidenta, però l'associació ha estat activa tots aquests anys. El president actual, el professor José Castro Ocón, i tota la junta directiva treballaper poder pal·liar els efectes de la crisi econòmica que la pandèmia durà associada.
5. Per altra banda, també vàreu ser una de les investigadores que impulsàreu el Ciència per a Tothom, activitat clau de la UIB en l’àmbit de la divulgació. És la transferència de coneixement a la societat la millor manera de prevenir aquests problemes de salut pública? Quina és la feina que s’ha de fer?
La divulgació de la ciència és clau perquè la societat entengui la seva importància i quan es dirigeix als joves ens ajuda a despertar-ne la vocació. Els joves són l'esperança perquè puguem afrontar el futur amb més possibilitats d'èxit.
Data de publicació: Fri May 29 13:34:00 CEST 2020
