Escoltar

Entrevista a Mauro García, doctor en Psiquiatría, professor del departament de Medicina

1. Comença el procés de desescalada. Les setmanes que venen veurem que, progressivament, els comerços, bars i restaurants tornen a tenir obert i que la gent tornam a sortir a les carreteres, carrers i places. Podem retrobar-nos amb els amics i parents. Creieu que se'ns farà estrany tornar a la normalitat?

Sí, però només al principi. Els humans tenim una gran capacitat d’adaptació i, lògicament, ens és més fàcil i ràpid adaptar-nos a les circumstàncies favorables que a les desfavorables.

2. Teniu un llarg recorregut en investigació sobre trastorns mentals i estils de vida. Com creieu que ha afectat aquesta crisi tan excepcional la salut mental de la població?

Sens dubte l’afecta i l’afectarà, especialment la de les persones més vulnerables personalment o socialment. Des d’un punt de vista objectiu, és molt estressant el que vivim, encara que la majoria de gent no tindrà grans problemes per sobreposar-s’hi i adaptar-s’hi a mitjan i llarg termini.

3.      Creieu que aquesta crisi ha agreujat aquells factors ambientals que desencadenen trastorns com la depressió o l’ansietat?

Sí, la crisi genera situacions de pèrdua de molts tipus (éssers estimats, estatus laboral, economia…). A més, la incertesa pel futur i les possibles amenaces ha augmentat per a molta gent. I aquests dos factors contribueixen a precipitar trastorns depressius i per ansietat.

4.      Tot i la tecnologia, el confinament ha generat un cert aïllament i separació dels amics i familiars. Quina importància té per a la salut mental —per exemple, per prevenir la depressió— mantenir la comunicació amb l’entorn més pròxim?

Mantenir la comunicació amb la nostra xarxa social de suport és essencial, ja que ens permet encaixar millor l’adversitat; hi ha molts d’estudis que ho constaten. En aquest sentit, Fernando Savater diu una frase que té molt de sentit per mi: «Dona més força sentir-se estimat que sentir-se fort».

5.      Quins altres factors ens poden ajudar a mantenir una bona salut física i mental? Quin paper hi té la prevenció?

El nostre grup d’investigació estam interessats en la importància de mantenir un estil de vida saludable. Aquí hi incloem l’activitat física freqüent, adaptada a l’edat i a la situació de cadascú; mantenir una dieta saludable, com la mediterrània, herència cultural que malauradament estam perdent; dormir les hores necessàries; exposar-nos de manera assenyada al sol i mantenir el contacte amb la naturalesa; ocupar-nos diàriament d'estratègies personals que ens ajudin a gestionar l'estrès inevitable, etc.

6.      Com a membre de l’IUNICS (Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut), quins reptes planteja la COVID-19 en l’àmbit de la investigació dels trastorns mentals?

Jo diria que planteja el repte de la prevenció. Seria com ajudar la població a suportar millor, mentre duri, l’etapa que vivim, condicionada per la pandèmia. Però també planteja el repte d’adaptar-nos, els serveis i professionals de la salut mental, al canvi en la manera de tractar els pacients en situacions de distanciament social, per exemple desenvolupant estratègies no presencials d'abordatge terapèutic.

7.      D’aquí a unes quantes setmanes acabarà el curs acadèmic. Com heu viscut, com a docent i investigador, el procés d'adaptació? Creieu que els alumnes han pogut gestionar les noves circumstàncies?

Els alumnes, com els docents, fem tot quant podem per adaptar-nos a aquesta situació. La meva impressió és que la majoria la gestiona bé, però hi ha moments en què molts tenim dificultats. Convé que tots ens ajudem, amb la comprensió i amb la flexibilitat que puguem.

8.      En quins projectes treballau actualment?

Treballam en projectes de recerca sobre el tractament de persones amb depressió a través de programes que els ajudin a millorar l’estil de vida. També ens dedicam a estudiar els factors de risc que deriven en intents de suïcidi en pacients amb depressió, per ajudar a prevenir-los. Finalment, acabam de començar un assaig clínic per veure com podem ajudar els professionals sanitaris que han estat més exposats a situacions traumàtiques durant la crisi de la COVID-19, a prevenir i tractar les possibles seqüeles psicològiques que els hagi deixat la seva tasca, que mai no els agrairem prou.

Les persones que vulguin tenir més informació sobre aquests tres estudis per plantejar-se la possibilitat de participar-hi com a voluntaris poden cercar-la a la pàgina web de la UIB.

Data de publicació: 22/05/2020