Escoltar

Entrevista a Dolores Tirado, professora del Departament d'Economia Aplicada i degana de la Facultat de Turisme

1. Tenint en compte les darreres notícies, com veieu el procés de desescalada i el sorgiment de mesures de reactivació del sector turístic per part del Govern de les Illes Balears, de l’Estat i d’Europa? Creieu que podem donar per perduda aquesta temporada?

En el procés de desescalada, potser demanaria una mica menys d'improvisació per part del Govern de l’Estat i més coherència. En qualsevol cas, crec que aprenem dels errors. És molt complicat planificar una desescalada desigual entre regions que permeti preservar la salut de les persones i, al mateix temps, començar el procés de recuperació de l’activitat econòmica. En aquest sentit, la cooperació entre els governs autonòmics i el central és fonamental. Totes dues parts han de tenir el mateix objectiu i evitar deixar-se endur per sentiments partidistes i motivacions electoralistes. És el moment de demostrar que la política està al servei de la societat i l'únic objectiu que hauria de guiar els nostres polítics és aconseguir el benestar comú de tota la societat. Per això, resulta fonamental que la presa de decisions sigui transparent i es faci sobre la base de criteris tècnics.

En aquest mateix sentit, també la UE va cometre errors importants al principi de la crisi, però, afortunadament, ha rectificat, i en aquests moments sembla que es comencen a prendre les mesures necessàries per establir un marc d'actuació comú que garanteixi la unitat i la solidaritat entre els membres de la UE. Ara més que mai el paper de la UE resulta fonamental per recuperar la confiança en la institució, en la seva economia i en tota la societat. Si es duen a terme les actuacions oportunes, crec que la UE i tots els seus membres en sortiran reforçats. Les últimes reunions entre els ministres d'exteriors per crear els corredors sanitaris que permetin la recuperació del sector turístic, la reunió entre Merkel i Macron per liderar la cooperació entre els membres de la UE, l'aprovació de fons i mesures per ajudar els sectors i països més castigats per la crisi, són alguns exemples que mostren aquest canvi en l'estratègia comunitària. No obstant això, encara queda molt per fer.

Així doncs, tots els governs han de continuar treballant en la mateixa direcció per aconseguir reactivar el sector turístic. L'establiment d'una normativa comuna europea que reguli un turisme segur entre els membres de la UE, amb protocols sanitaris obligatoris i uniformes, proporcionaria la confiança necessària per reactivar el sector. La gravetat de la crisi i la seva durada en el temps posen de manifest la necessitat prorrogar o ampliar mesures ja adoptades: ERTO, línies d'avals ICO, exempcions o reduccions fiscals per a les empreses del sector i ajudes financeres per garantir la seguretat sanitària dels turistes i treballadors.

No crec que hàgim de donar per perduda la temporada. Cal ser optimista, sense oblidar que depenem d'un escenari molt incert. Si l'evolució favorable de la pandèmia continua així, a final de juny i principi de juliol començarà l'activitat turística. Algunes agències i majoristes de viatges europeus ja comencen a prendre posicions i organitzar viatges a destinacions segures, com les Illes Balears. Les Illes Balears han de continuar sent una destinació segura, i perquè això sigui així, els ciutadans tenim un paper fonamental per aconseguir-ho, actuant amb responsabilitat.

2.      D’altra banda, diuen que una de les opcions per salvar la temporada és estimular el turisme nacional. S’entén, però, que no pot substituir el turisme internacional… Quines mesures creieu que poden donar una mica d’oxigen al sector turístic de les Illes Balears a curt i llarg termini?

Evidentment, el turisme nacional no té un volum suficient per compensar la possible caiguda del turisme internacional, del qual depenem majoritàriament, però sí que pot contrarestar-ne una part. Així que, en aquestes circumstàncies, s'ha d'apostar i promocionar tant el turisme nacional com l'internacional. Pensem, per exemple, que, per Menorca i Eivissa, el turisme nacional ocupa un lloc molt destacable. En aquest sentit, els bons per incentivar el turisme nacional, a l'estil del que apliquen a Itàlia, em sembla una bona idea, sempre que una part vagi destinada a destinacions insulars, per no resultar perjudicades pel cost més elevat del viatge que implica el transport aeri.

D'altra banda, les administracions regionals fan esforços importants de promoció turística. Sembla que Alemanya, el nostre principal país emissor, està molt interessa a establir corredors turístics segurs amb les nostres illes. Només fa falta la voluntat, el suport i coordinació dels governs nacionals i la UE per restablir la connectivitat aèria entre països europeus amb taxes d'infectats semblants i control de la pandèmia.

En aquest sentit, les noves tecnologies tindran un paper clau per desenvolupar i aplicar els rigorosos controls sanitaris que hauran d'establir-se, si es vol garantir la seguretat necessària a les entrades i sortides dels aeroports, així com als hotels i altres establiments o instal·lacions turístiques. Algunes aplicacions ja estan molt avançades, així que el futur del sector turístic implica això. En aquest sentit, l'Administració ha de promoure i incentivar la inversió de les empreses del sector turístic en noves tecnologies per mantenir i transmetre la imatge d'una destinació segura, mitjançant instruments econòmics o financers.

Com veiem, la col·laboració publicoprivada resulta fonamental en aquests moments, no solament a curt termini.

3.      Abans que aparegués la COVID-19 es parlava de la diversificació de l’oferta turística, la desestacionalització, el canvi del turisme de masses i fins i tot la necessitat de posar fi al monocultiu turístic. Creieu que és necessari reobrir el debat?

Jo crec que aquest debat mai no l’hem tancat, és un debat que continua obert i que ara encara és més rellevant. La crisi de la COVID-19 no ha fet més que posar de manifest la necessitat de diversificar la nostra economia. És evident que depèn majoritàriament del turisme, com qualsevol altra economia que s'especialitza en allò que millor sap fer, on té avantatge competitiu. En un món globalitzat com l'actual, totes les activitats econòmiques estan subjectes a riscos derivats de factors exògens (pandèmies, crisis econòmiques, crisis climàtiques, desastres naturals, guerres, etc.). Òbviament, si diversificam l'economia, diversificam també els riscos.

Crec que si una cosa positiva podem treure d'aquestes crisis és que accelerarà el canvi ja començat en el model turístic actual, d'un turisme de masses basat en el sol i platja. Avui en dia ningú no dubta que ens cal un turisme sostenible i de qualitat i, en aquest sentit, tant l’Administració pública com el sector privat feien esforços importants per aconseguir-ho. L'ecoturisme, el turisme actiu, esportiu, cultural, gastronòmic, de negocis i d'esdeveniments (MICE), de luxe, són alguns exemples de productes turístics que permetran acomplir aquest objectiu i disminuir l’estacionalització que caracteritza el nostre turisme i la saturació dels darrers anys.

4.      Tot i la sacsejada de la COVID-19, el curs acadèmic continua. Com a degana de la Facultat de Turisme, què pot significar pels estudiants la crisi del sector turístic (pèrdua de llocs de treball, pràctiques externes…)? Com s’ha preparat la Facultat per acabar el curs?

Òbviament, no és el millor escenari possible, però precisament ara es necessiten professionals qualificats del sector amb els coneixements i la capacitat necessària per fer front a aquesta situació. Entendre la vulnerabilitat del sector turístic forma part d'un aprenentatge dur pels nostres alumnes. Estàvem acostumats a veure que situacions com ara desastres naturals o terrorisme i ara han sorgit altres amenaces, fins i tot més devastadores socialment i econòmicament. Això, unit a la incertesa sobre la situació futura, fa que tant els professionals i empreses del sector com els nostres alumnes reforcin la capacitat d'adaptació i la creativitat. Aquestes habilitats, juntament amb les noves tecnologies i la innovació, seran fonamentals perquè el sector es pugui recuperar.

Pel que fa a les pràctiques externes, afortunadament dels seixanta alumnes matriculats, el 80 per cent ja les havia acabades; solament un 20 per cent es varen trobar en situació de suspensió o bé no havien començat les pràctiques. La Facultat va aprovar el protocol següent: com a primera opció, els alumnes podran complir les hores requerides fins al desembre de 2020 o bé ajornar-les per al curs següent. La segona opció és acceptar una reducció del 50 per cent de les hores que s’han de fer fins al desembre de 2020, sempre que es complementin amb activitats alternatives formatives relacionades amb la millora de l'ocupabilitat.

La realitat del sector turístic per a la temporada 2020 serà complicada, però, en converses amb les empreses que acullen els nostres alumnes en pràctiques, han destacat que tenen intenció de reprendre-les quan tornin a l’activitat.

La Facultat de Turisme, des del primer dia en què es va declarar l'estat d'alarma, no hem deixat de treballar per garantir la formació dels nostres estudiants, tan necessària en aquests moments. La Facultat de Turisme va posar en marxa un sistema d'aules virtuals, amb una celeritat i efectivitat que han permès la continuïtat de la docència sense pràcticament demora.

Sobre la base del Protocol d'actuació aprovat per la nostra Universitat, la Facultat de Turisme va establir ràpidament tota una sèrie de mesures dirigides tant a la docència com a l'avaluació per al segon semestre del curs 2019-20. L'objectiu era adaptar, de la manera més ràpida i efectiva possible, la metodologia docent a la nova situació de confinament. L'adaptació de l'activitat docent s'ha dut a terme principalment a través de les eines Moodle i BBcollaborate, que han permès que els alumnes puguin continuar els estudis en els horaris habituals, ara en línia. Aquestes eines de docència en línia permeten al docent utilitzar tota mena de material audiovisual (fitxers, vídeos, àudios, pissarra virtual, etc.) i faciliten, per tant, la docència virtual. A més, les classes impartides pels professors poden ser enregistrades i posades a la disposició dels alumnes perquè les puguin consultar posteriorment. L'equip del deganat de la facultat hem fet un seguiment detallat de tots els canvis en les metodologies docents i d'avaluació de totes les assignatures. Actualment, podem dir que el canvi a la metodologia en línia està totalment implantat i acceptat, tant per part dels alumnes com dels professors.

És important destacar i agrair la rapidesa amb què tots els membres de la Facultat de Turisme s'han adaptat a la nova situació. La seixantena llarga de professors que imparteixen docència durant el segon semestre s'han adaptat al nou model docent amb l'objectiu últim de garantir una docència de qualitat per als nostres més de vuit-cents estudiants (de les titulacions de Grau en Turisme i del Doble Grau en Administració d'Empreses i Turisme). Així doncs, tots els alumnes de la Facultat de Turisme acabaran els estudis aquest curs amb les mateixes garanties de qualitat. L'esforç dels professors, del personal d'administració, de tots els serveis de la UIB i de l'equip del deganat per adaptar-se a una docència en línia ha estat i continua sent enorme. Així que m'agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair la gran feina que ha fet tothom i reconèixer públicament la seva tasca.

Cal destacar que tota aquesta situació ens ha permès desenvolupar protocols i eines que, sens dubte, ens permetran afrontar amb més facilitat els possibles canvis que es puguin produir el curs que ve. Ara mateix, podem garantir que la Facultat de Turisme de la UIB està totalment preparada i adaptada per, si les circumstàncies de la pandèmia així ho obliguen, tornar a assumir un sistema de docència virtual durant el pròxim curs o qualsevol escenari que combini presencialitat i no presencialitat. En tot cas, aquesta nova situació ens ha permès desenvolupar habilitats docents que, sens dubte, constituiran una veritable tendència en el futur pròxim: la docència en línia.

5.      Com a membre del grup de recerca Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER), creieu que pot ser una bona oportunitat per estimular la recerca i investigació en l’àmbit turístic des d’un punt de vista més ecològic? En què treballau actualment?

Els últims anys, la saturació de les destinacions turístiques, els efectes del canvi climàtic i la degradació dels recursos naturals han posat de manifest la necessitat de fer més recerca en aquesta àrea. Fan falta més recursos públics per poder fer recerques aplicades que permetin analitzar les polítiques i els instruments necessaris per aconseguir un turisme més sostenible i els seus efectes sobre l'ocupació, l'economia, el benestar i el medi ambient.

Actualment, el meu treball se centra gairebé per complet a gestionar el dia a dia de la Facultat de Turisme en aquest context tan complex, a planificar un pròxim curs ple d'incertesa i a impartir la meva docència en línia. Així, que per ser sincera, desgraciadament, tinc una mica abandonada la meva recerca, que se centra en l'anàlisi de la demanda i del consum d'aigua per part del sector turístic i dels diferents instruments per millorar l'eficiència i estalvi en l'ús de l'aigua que permetin un turisme més sostenible.

Data de publicació: 05/06/2020